Avui dia deu de febrer fa deu anys es va morir la meva mare am cent un any.
Algú
es pot preguntar perque despues de deu anys escric aquesta carta
,doncs per fer-li
Un
petit homenatge.
Amb aquest record
ella va ser una dona que no ho ha tingunt facil a la vida
va patir la guerra
amb 30 anys es va quedar viuda amb 3 fills que mantrindre.
El
meu pare va morir a la guerra.
La meva mare va
tenir una joventut molt dificil pals tems que corrien la guerra i la
post guerra
Una dona molt
callada i amb molte pacenciai molta ma dura per educar als seus
fills.
Si de
alguna cosa estic contenta
.
Es
que va tenir una bona vellesa envoltada dels seus fills néts i
bisnéts.
Sovint penso en ella pero fa uns dies que et tinc mes presenrt ara que tot just que fa
anys.
Que
ens vas deixar.
Ara
mén recordo més que mai per aixo et dire.
TE
ESTIMO MARE.
Segur
que ens tornarem a trobar siguis on siguis
LA TEVA FILLA CÂNDIDA.
LA TEVA FILLA CÂNDIDA.
Artesa de Lleida 10
-2 -2018.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada