Marina, avui 8 de desembre, dia de la Immaculada, fa deu anys que ens vas deixar. No per sempre.
Sempre quan parlem de tu les llàgrimes ens venen als ulls, potser ara amb el pas dels anys aquestes llàgrimes ja no són de tanta tristor perquè ens consola amb goig el fet que encara et recordem i cada dia et tenim en els nostres pensaments.
L’amor existeix, la mort no.
Mentre estaves amb nosaltres vas ser una bona filla és per això el dolor immens de la teva partida. Si m’escoltes en aquest moment demana-li a Déu que ens doni consol.
Mai t’oblidarem i en el nostre cor sempre hi haurà un lloc molt especial on guardarem el teu record. Sempre viuràs en ell.
Va ser fàcil estimar-te, difícil oblidar-te.
Marina has estat noble i dolça com la mel.
Tu seràs un estel que sempre brillarà dalt del Cel.
La teva mare Càndida.
Marina,
ResponEliminaJa han passat deu anys. Massa temps sense la teva presència, però avui volem gaudir del teu record, deixar la tristesa de costat i poder parlar de tu amb serenitat, orgull i alegria.
Teresa